De dones
|
No espereu trobar grans poemes-homenatge, versos reivindicatius, o discursos inflamats sinó tot al contrari, Confiteor vol acostar-se de puntelletes a l’oïda i pessigollejar-vos xicotets secrets, d’aqueixos que no fan nosa guardar-los furtivament, tot amb una discretísima lletra minúscula, amb un rigorós protocol de complicitats, tal i com s’escriuen les més grans històries d’amor. |
|
plantejaments
previs estirant les cordes perspectiva zenital de Jaume amb
el seu inseparable cello Joanma, adonant-se de la dimensió repte matisos de la introducció Carla, fent carasses trio de vent i corda percussió i teclat Miquel, concitant Joan, invocant Estellés mare "...i fent-lo saltar, cruixidor, dins
alguna panera" ni remotament "no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar" La vida, de vegades, és ben agradable Anna, taller d'éssers humans Carla, excitant a cada volta, a cada botet "la dansà de la vida!" Xavi revisant (i Xelo supervisant) Raquel acords musicals, orals i per escrit prenent notes d'altres, fent barrets Anna Pere Empar, prenent-s'ho a broma ja més seriosa, li agraeix a l'atzar tres dons Carla i Raquel conviden a salpar serem dues, serem tres veniu a la nostra barca! |
 |
