|
|
Espectacle llauro-eròtic, musical i
poètic
|
"La Terra i el Goig"
és un espectacle molt especial, on l'ambientació (escenografia,
il·luminació, decoració...) a un espai reduït, junt a
la proximitat entre actors, músics i un públic poc massificat
són elements essencials del propi espectacle i contribueixen
a gaudir-lo plenament.
Gaudir dels textos
i música, originals del propi grup, per experimentar
les virtuts de la terra de la nostra comarca i del nostre
país, per assaborir que el goig de viure i estimar-se
al seu damunt, és excitant, augmenta les endorfines
i les ganes de... traure-li tot el suc a la vida.
La "La Terra i el
Goig" ha estat rebuda amb satisfacció en cada representació
des de la seua pre-estrena el 10 de Novembre de 2000.
El llauro-erotisme no és una cosa aliena a nosaltres,
vivim envoltats de símbols, de metàfores, de moments
i històries reals que en són testimoni.
Els personatges de
"La Terra i el Goig", actuen més que reciten; mitjançant
intensos monòlegs ens acosten a una sensualitat riberenca,
salvatge i tendra; poesia i passió camperola entre llegones,
aixades, forcats, llenceria fina i no tan fina, motxilles
de polvoritzar, calçotets galàctics, traques i focs
d'artifici, espelmes amb fruites exòtiques, piles de
caixons de la cooperativa, garbells d'espolsar cacau
i minitangues tropicals...
Es pot demanar més?
|
|
|
|
|
|
Vicenta i Baptiste, N.D.M.
|
|
|
|
Crònica del recital a Sueca per als
amics Joanpa i Alfons, absents
|

Tot just
acabe d'arribar a casa.
Després de tot això que acompanya les actuacions: desmuntar,
arreplegar, carregar i descarregar. L'estranya sensació
d'haver fet una cosa gratificant que no saps com definir
per a tu mateix i molt menys què ha resultat per als altres,
els que han presenciat l'espectacle. Però, en qualsevol
cas, una energia positiva. Voràs, et conte:
El públic, ja saps,
no ens coneix. Apenes si té referències algú de qui som
i què fem. La veritat és que els mitjans de què anem a
disposar no són els idonis. Però hem sortit airosos (decorat,
escenari, micros, llums...). Imposa una mica el fet de
no conéixer la gent a qui vas a oferir-ho. No és igual.
Sembla que has de guanyar-te'ls. I més quan van pagant
(500 pta amb compra anticipada o 700 pta si és allí mateix...).
El prolegòmen de muntatge
i sonorització s'acompanyava aquesta vegada d'un sopar
de torrà amb els propis assistents i organitzadors. Ja
et dic, un poc estrany tot plegat (i ara, com ens comportem?
Quina aparença mostrem? Forma part de l'actuació ja el
propi sopar?)
Mentre sopem, busquem
a qui "encolomar-li" els "per quès" que ha de llegir el
públic, ultimem detalls, ambientem amb les cançons del
CD compilat expressament... i comença l'espectacle! IT'S
SHOWTIME!
Introducció.
Walt Whitman, lectures del públic (unes 120 persones),
rises, la televisió local filmant, i...
Hort de Rossell.
Ja hi som. Acabe i no sé si respon al tipus de recital
que esperaven. Quina era llur predisposició.
Després, Carla i El
gesmil. Amb algun contratemps de sonorització...
Un poc neguitosos, apareix Miquel amb
Tens.
Poema més "vacil·ló" (com dedueixes, hem eludit Trobar-te
avui, entre altres coses, perquè només tu saps
recitar-lo com cal.)
Carla recita La caseta
de camp. El públic riu en alguns moments. Els
focus que ens allumenen no deixen veure els seus semblants.
Però almenys, segueixen la història.
En el Regnat del goig,
m'ha tocat fer de narrador. Joanna ha interpretat el "teu"
paper d'okupa. M'he adonat de la psicodèlica bellesa de
l'orgasme de la "pretèrita" introducció. Ací els comencem
a inquietar.
El temps just per a què després Va
ser els convide a tornar a riure amb l'aventura
del jove tirador de caixò de 15 anys.
Autèntiques carcallades a continuació amb Vicenta
i Batiste quan diu allò de "gran surtido de
petardos, tracas, luz i sonido" (o quelcom per l'estil).
Ells sí que ho pillen, i tant que sí!
Traca, dàtils figues seques, cassalla amb llima, mistela
i...
... la llauradora.
La llauradora els pilla "cagant".
Els hem sorprés. Ningú gosa moure's del seient ni per
girar-se en veure-la passar. Els tenim atrapats. "Trossos
de cabrons!. Què esperàveu? Brofegades de pius i xones?
Ja-ja-ja, ju-ju-ju?" Hem jugat amb ells. Estan a mercè
nostra.
Ara ja pot vindre Maria
Schneider i Marlon Brando. I la de l'hort,
i el de l'hort. Perquè riuen, però ja no és el mateix.
Vull dir, no és el riure allò que desitgen del poema,
sinó tot.
Ferran s'encarrega de pescar a l'audiència
Tirant les cordes.
(Ací arranca tímids aplaudiments quan diu allò de "on
la nostra saliva (sardina, ceba, ou i cassalla) deixava
sense color a l'èxtasi de les discoteques de l'abadejo").
Raquel incorpora la història d'aquella estudiant que,
camí de la facu, somia amb el manobre que fa paretó.
Ho fa de p.m.
Amb Cinema Paradiso,
Joan els fica a to i Aquest
amor els deixa amb un pam de nassos.
Dues hores. I... tan
curt.
Després, alguns companys
de feina que han vingut:
-Uff! Aquesta faceta no la coneixíem de tu!. Açò és fantàstic.
M'ha agradat molt! Com us ho feu?.
-Bo, ni jo
mateix ho sé. El que sé és que ho fem perquè som amics.
Si no, seria impensable. I és gent de la qual m'hi sent
molt orgullós de ser-ho. M'agrada pensar que, coses com
aquestes, que es fan perquè volem, són les que mouen el
món.
|
|
|
| |
|
|
|
entre llegona, sèquia i arena
|
|
|
|
Tens un camp de clausellines
|
|
|
|
La llauradora: mite o llegenda?
|
|
|
|
Si tu esdevingueres Maria...
|
|